Potser se'm nota perquè aquest és el quart post en 16 hores, però avui estic de molt mala hòstia i amb ganes de desfogar-me, d'entrar a un zoo i menjar-me el cap d'una girafa.
En fi:
Avui havia d'anar a un lloc. Anar a llocs, ja saps, una cosa que la gent sol fet. La síntesi de l'existència, en definitiva, sempre anant cap a algun lloc, i tal.
Doncs he anat a agafar el tren (ja he comentat que últimament l'agafo massa) i, per un puto dia, els senyors de renfe anaven a l'hora. I m'he quedat penjat a Cerdanyola durant mitja hora. Cerdanyola, una ciutat que -no sé si algú a part de mi i els seus habitants pudents hi ha estat- hauria de ser nominada i premiada cada any i fins que el sol s'apagui a l'Ugliest City Award.
Una ciutat tan lletja que quan hi entres t'haurien de donar una bossa de plàstic perquè puguis vomitar sense embrutar-te.
Una ciutat que hauria de fer bandera de la seva lletjor i crear el turisme de la lletjor: mira, amor, anem a fer-nos una foto amb aquella casa tan lletja! Tot ple d'americans fent-se fotos i barsalonins fent-se palles amb l'arquitectura com una estructura conceptual postmoderna que reflecteixi les ànsies de lluita primitiva contra la naturalesa en perjudici de la cultura i la civilització. O no.
Una ciutat, Cerdanyola del Vallès, que serà la primera en aconseguir la independència d'Espanya simplement pel fàstic que provoca.
Cerdanyola, premi també a les escultures més horteres.
Incís.
Un amic de Cerdanyola, que resideix a Cerdanyola, vaja, m'explicava que tenen un marró important amb un abocador soterrat, un abocador que ara està traient toxines i merdes diverses; la terra, cansada de guardar la nostra merda, ara plora: i plora arsènic, i plutoni i lleixiu. Curiosament aquest ex-abocador està just al costat del Sincrotró ALBA. Així que entre neutrons fugitius i contaminació química, Cerdanyola està comprant números pel seu particular i merescut apocalipsi local.
Final de l'incís.
Aquesta experiència tan increïble, refrescant i sorprenent m'ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes que ara desenvoluparé, de menys a més importants (i viceversa):
1) Els pasos a nivell s'han de fomentar. A l'estació de Cerdanyola el tren passa per sobre d'un carrer peatonal, i la mitja hora que m'he hagut d'esperar me l'he passat, en bona part, mirant tetes. Mola mirar escots des de les altures. Per tant, a cada poble hi ha d'haver un pas a nivell i cada dia les dones més formoses hi hauran de passar 50 cops, amb samarreta que tapi poc. I això ha de ser així per llei.
2) Els negres són els primers interessats en mantenir el mite del racisme. Una dona de mitjana edat ha clinxat a un negrata col·lant-se, saltant les tanques i ha avisat el guàrdia. El guàrdia ha fotut mala cara, no estan gaire acostumats a què els facin treballar. Total, li han demanat el bitllet, ell no en tenia (lògicament) i l'han fotut fora. El tio ha contestat: No tienes derecho a preguntarme a mi así, me has preguntado a mi porque soy negro. El cabró fill de puta, escudar-se darrere el racisme, amb la de kunta-kintes que la van palmar simplement perquè en un putu full de merda d'una organització que no serveix per res hi digui "totes les dones i tots els homes són i neixen iguals". Tot i que ben pensat aquesta frase igual al negrata tampoc li ha fet la vida més fàcil. Però tan se val, això.
3) Hi ha masses blogs, i massa gent en general. 7.000.000.000 de persones i comptant, i d'aquestes la meitat escriuen en un blog i l'altra meitat a Facebook i Twitter. A qui collons li importa el que jo poso al blog? A ningú més que a mi, en principi. Perquè, hòstia això del blog ve a ser un diari (Dear Log Today I lost my virginity with my dog), però el pengem a Internet a veure si a algú li fa gràcia. I si no fa gràcia no passa res, què collons, és una bona filosofia, però una filosofia que fomenta la mediocritat i la introversió. Així que, per llei, per tenir un blog s'hauria de presentar, prèviament, cent potets de vidre amb l'himen i la sang de desflorada de cent ex-verges, i el cap d'un nounat engendrat per tu mateix. Així: a) Contribuiries al control demogràfic; b) Demostraries que ets capaç de relacionar-te sense la mediació d'una pantalla; c) Capacitat de sacrifici, Jahvé va recompensar Abraham per (quasi) matar Isaac, i Google et recompensarà amb un blogspot per matar el teu fill. És un tracte just.
PS. Buscant la imatge de Cerdanyola m'he trobat amb aquesta imatge de la candidata municipal d'ERC a la ciutat en qüestió. Està bona la tia. Altament follable.
