Another Bullshit 1/2 hour in Suck City

Potser se'm nota perquè aquest és el quart post en 16 hores, però avui estic de molt mala hòstia i amb ganes de desfogar-me, d'entrar a un zoo i menjar-me el cap d'una girafa.

En fi:

Avui havia d'anar a un lloc. Anar a llocs, ja saps, una cosa que la gent sol fet. La síntesi de l'existència, en definitiva, sempre anant cap a algun lloc, i tal.

Doncs he anat a agafar el tren (ja he comentat que últimament l'agafo massa) i, per un puto dia, els senyors de renfe anaven a l'hora. I m'he quedat penjat a Cerdanyola durant mitja hora. Cerdanyola, una ciutat que -no sé si algú a part de mi i els seus habitants pudents hi ha estat- hauria de ser nominada i premiada cada any i fins que el sol s'apagui a l'Ugliest City Award.

Una ciutat tan lletja que quan hi entres t'haurien de donar una bossa de plàstic perquè puguis vomitar sense embrutar-te.

Una ciutat que hauria de fer bandera de la seva lletjor i crear el turisme de la lletjor: mira, amor, anem a fer-nos una foto amb aquella casa tan lletja! Tot ple d'americans fent-se fotos i barsalonins fent-se palles amb l'arquitectura com una estructura conceptual postmoderna que reflecteixi les ànsies de lluita primitiva contra la naturalesa en perjudici de la cultura i la civilització. O no.

Una ciutat, Cerdanyola del Vallès, que serà la primera en aconseguir la independència d'Espanya simplement pel fàstic que provoca.

 

Cerdanyola, premi també a les escultures més horteres.

Incís.

Un amic de Cerdanyola, que resideix a Cerdanyola, vaja, m'explicava que tenen un marró important amb un abocador soterrat, un abocador que ara està traient toxines i merdes diverses; la terra, cansada de guardar la nostra merda, ara plora: i plora arsènic, i plutoni i lleixiu. Curiosament aquest ex-abocador està just al costat del Sincrotró ALBA. Així que entre neutrons fugitius i contaminació química, Cerdanyola està comprant números pel seu particular i merescut apocalipsi local.

Final de l'incís.

Aquesta experiència tan increïble, refrescant i sorprenent m'ha portat a reflexionar sobre diversos aspectes que ara desenvoluparé, de menys a més importants (i viceversa):

1) Els pasos a nivell s'han de fomentar. A l'estació de Cerdanyola el tren passa per sobre d'un carrer peatonal, i la mitja hora que m'he hagut d'esperar me l'he passat, en bona part, mirant tetes. Mola mirar escots des de les altures. Per tant, a cada poble hi ha d'haver un pas a nivell i cada dia les dones més formoses hi hauran de passar 50 cops, amb samarreta que tapi poc. I això ha de ser així per llei.

2) Els negres són els primers interessats en mantenir el mite del racisme. Una dona de mitjana edat ha clinxat a un negrata col·lant-se, saltant les tanques i ha avisat el guàrdia. El guàrdia ha fotut mala cara, no estan gaire acostumats a què els facin treballar. Total, li han demanat el bitllet, ell no en tenia (lògicament) i l'han fotut fora. El tio ha contestat: No tienes derecho a preguntarme a mi así, me has preguntado a mi porque soy negro. El cabró fill de puta, escudar-se darrere el racisme, amb la de kunta-kintes que la van palmar simplement perquè en un putu full de merda d'una organització que no serveix per res hi digui "totes les dones i tots els homes són i neixen iguals". Tot i que ben pensat aquesta frase igual al negrata tampoc li ha fet la vida més fàcil. Però tan se val, això.

3) Hi ha masses blogs, i massa gent en general. 7.000.000.000 de persones i comptant, i d'aquestes la meitat escriuen en un blog i l'altra meitat a Facebook i Twitter. A qui collons li importa el que jo poso al blog? A ningú més que a mi, en principi. Perquè, hòstia això del blog ve a ser un diari (Dear Log Today I lost my virginity with my dog), però el pengem a Internet a veure si a algú li fa gràcia. I si no fa gràcia no passa res, què collons, és una bona filosofia, però una filosofia que fomenta la mediocritat i la introversió. Així que, per llei, per tenir un blog s'hauria de presentar, prèviament, cent potets de vidre amb l'himen i la sang de desflorada de cent ex-verges, i el cap d'un nounat engendrat per tu mateix. Així: a) Contribuiries al control demogràfic; b) Demostraries que ets capaç de relacionar-te sense la mediació d'una pantalla; c) Capacitat de sacrifici, Jahvé va recompensar Abraham per (quasi) matar Isaac, i Google et recompensarà amb un blogspot per matar el teu fill. És un tracte just.

PS. Buscant la imatge de Cerdanyola m'he trobat amb aquesta imatge de la candidata municipal d'ERC a la ciutat en qüestió. Està bona la tia. Altament follable.

20-N: Eleccions i vaselina

Avui, mentre em preparava l'esmorzar, he tingut una epifania, i els resultats electorals del 20 de novembre m'han estat revelats. En primícia. Que jo ja avanço la meva porra, vaja.

PP: 198 diputats

PSOE: 122 diputats.

I punt. La resta de partits són xavalla en la gran ruleta de la democràcia, els marginats de la classe que es queixen ara i adés perquè ells també volen asseure's al Sofà del Poder.

La hòstia del PSOE serà guapa de veure, com quan veus passar un Seat León a tota hòstia i penses "va cabró, empotra't contra un mur". 

La premsa podrà deixar-se de subtilitats. L'altre dia vaig llegir "Mariano Rajoy, el presidente español del Partido Popular [...]". Ho juro, i em sembla que va ser a Público! 

Una altra conseqüència, potser de major rellevància, és que el PP ens donarà pel cul. Encara més del què ho ha fet el puto PSOE, vull dir. Podem fer el símil a partir del número de vot: no és el mateix que et doni pel cul una polla mig morta i flàccida de 16.9cm o que ho faci una polla de 19.8cm amb barba. No, no és el mateix, senyors.

La qüestió és que molta gent es pregunta "com pot ser que surti el PP si ja s'han començat a petar Madrid, Castilla La Taca i València? Que és cega, la gent? Sanitat de copagament i educació concertada pel 2014!"

No, la gent no és cega: és subnormal. No sé qui em va dir que votar, només voten els estudiants universitaris (perquè estan, o sigui, super compromesos), la classe mitjana... i els vells. Aquest darrer col·lectiu és el que encén les meves ires. Què collons ha de saber de política, d'economia, de sociologia, una vella de Palència de 70 anys? Algú es pensa que mirarà el programa electoral, que intentarà deduir l'agenda oculta dels partits? Aquesta dona votarà el partit que doni els millors entrepans. I punt. Uuu... yo boy a botar al PP porque noh pusieron jamón i queso i el PSOE sólo queso, que esoh sosialistas son mah tacaños que los catalinos. No ens enganyem. Jo he vist un vell recriminar a un pringat d'ICV, d'aquests que reparteixen pamflets, recriminar-li que els del PP donàvem pins i ICV no. Ho he vist amb les meves orelles i ho he sentit amb la meva polla.

Incís.

Segur que ho heu vist algun cop. La lamentable escena d'un autobús de partit (vermell, de blau, o del color que sigui) essent carregats de vells per portar-los a votar, o al míting a aplaudir com foques. Em venen ganes de fer eutanasies massives, amb metralletes i granades, i començant pels responsables del partit.

Final de l'incís.

Tota aquesta gent, pobres ovelles que van a la dreta si el llop ve per l'esquerra, que van per l'esquerra si veuen el llop a la dreta... aquesta gent no hauria de tenir vot. Perquè ha de valdre el mateix el meu vot que el d'un puto paleto que no va acabar la puta ESO (d'aquesta merda d'etapa educativa ja se'n parlarà)? I perquè ha de valdre el mateix el meu vot que el d'un catedràtic de ciències polítiques? 

Alguns em sortiran amb els drets humans, i igualtat i bla bla bla. I em recordaran com anava la cosa al segle XIX, i em diran que si instal·lessim un llistó, un "examen de ciutadania" serien les classes mitjanes i altes les que controlarien el cotarro: les úniques que podrien votar, i les úniques beneficiades per llurs pròpies polítiques. Però és que la situació actual és de bojos, és insostenible. Un 35% dels votants efectius (s'estima) amb més de 50 anys, molts ignorants absoluts en política. Polítiques fiscals discrecionals? Massa complicat! El país va malament per culpa de Zapatero, que gasta molt. Gent que no sap què vota, que no sap defensar els seus interessos.

 Fluctuació al voltant d'una tendència creixent? 

Disfuncionalitat inherent al sistema de producció? 

Parla en català, collons!

Exemple. Recordeu quan anàveu al centre comercial amb la puta de la vostra mare i ella us deixava escollir una joguina? Una joguina: només has d'escollir entre les 30 que tens a les prestatgeries. Al final acabaves escollint la que ta mare volia, la joguina més barata, i ni tan sols te n'adonaves. Doncs això. La gent no vota coherentment als seus interessos, 1) Perquè no tenim informació perfecta i 2) perquè som eminentment irracionals i 3) Perquè en les comptades ocasions en què som racionals caiem en dilemes confiança de l'acció col·lectiva. Què hi farem.

Total: o fem una lobotomia mundial i ens quedem tots subnormals tots amb el mateix cervell atrofiat, o implantem assignatures de filosofia, ciència política, sociologia i economia a la ESO. Rotllo Educació per la Ciutadania (que he tingut la sort de no haver de cursar) però sense tendències ideològiques ni manipulació, simplement per elevar una miiiica el nivell cultural dels nostres joves, que surtin amb una informació política bàsica (se suposa que economia te l'han d'ensenyar els putos dofins?) que almenys no treballin de mecànics (carn d'FP) i es posin a votar el PP perquè "el ZP lo ha hecho muy mal. No sé el que, pero ha hecho algo muy mal, si no no estaríamos asín". Verídic. Així almenys quan sentís el discurs semianalfabet d'aquesta gent no m'agafarien ganes d'apunyalar amb una cullera, em comformaria amb fotre trets.

Nova entrada al decàleg dels subnormals

Com bona part de la població és possible que tu, lector (dono per bona la premisa que a Internet no hi ha dones) t'hagis topat durant el transcurs de la teva vida amb moltes persones. Però hi ha un cert grup que recordes, amb odi i despreci, de ben segur, i és contra aquest grup que avui vull llençar merda -i se la tenen ben merescuda. 

Recordes aquella noia amb pantalons balders de color verd, camiseta (falsament) estripada, rastes ronyoses, i caçadora Burberry de 180€?

Sí, aquella noia que anava de pobretona i dia sí dia també se n'anava a la "Razzma" perquè hi porten gent que "ho peta". Noies que rebutgen qualsevol coneixement d'economia perquè diuen que això és de capitalistes. I les molt desgraciades diuen que no és per ganduleria, sinó per convicció. La convicció de passar-te l'assignatura d'economia a la cafeteria fumant-te la merda que portes a les rastes, oi tros de guineu? SÍ, PARLO DE LES PUTES PIJIPPIES.

Aquesta subespècie humana hauria d'anar acompanyada sempre de senyals d'ALERTA i de PERILL, amb xiulets, i llums vermells i grocs que avisin de la seva arribada, de la seva aproximitat. Eviteu-ne el contacte, no les mireu els ulls i tapeu-vos les orelles, si les escolteu poden contagiar-vos gonorrea i subnormalitat aguda.

Normalment les tolero, simplement pel fet que les evito a tota costa (i puc assegurar que el meu àmbit d'estudis fa molt difícil aquesta tasca de fugida i ocultament perpetu). Però quan es produeix un contacte directe no puc evitar carregar-me d'energia negativa, de mala hòstia en general.

Què s'ha de fer, sinó! Sobretot quan escoltes subnormalitats com ara:

"Les dones de religió islamista no estan tan malament com ens diuen les notícies, en veritat som nosaltres que occidentalitzem el conflicte i projectem el típic tòpic del moro maltractador. Elles en veritat estan com aquí." 

Carinyu, la teva lefa és vermella, 

o és que m'has inflat a hòsties? Dolentot, dolentot...

 

Sí, l'argument anterior és real i va ser pronunciat per una dona. M'agradaria destacar-ne:

1) La capacitat de raonament abstracte i científic d'aquesta noia. Efectivament, no es deixa enganyar pel món físic, percebut per uns sentits defectuosos. Ella simplement tira de solipsisme. El que els seus sentits si que detectaran un dia és una patada a la boca.

2) La gran cultura i la pertinença dels conceptes utilitzats. No tinc ni puta idea del què parlo, però parlo i la cago: religió islamista. I se les donà de sàvia, la imbècil.

3) Les dones als països musulmans estan de puta mare. Clar que sí, una passejada pel Waziristan t'hauries de marcar, imbècil, i quan tornis (si tornes, que espero que no), m'expliques com estan les dones.

4) Occidentalitzem. Paraula de puta mare. Ves que no se t'entrebanqui la llengua o el cervell amb tant pseudo-progessisme. Un dia desenvoluparé un programa per escriure llibres automàticament, llibres "anti-capitalistes", "alternatius", i "crítica social". Es basarà en posar paraules a l'atzar i, això ho tinc clar, cada quatre paraules a l'atzar haurà de sortir el concepte "occidentalitzar".

5) Només li faltà la puntilla: elles porten Burka perquè volen. En aquell moment, jo tenia la bossa de plàstic del dinar a les mans i vaig pensar: "cony, llàstima que no porti celo, altrament podria fer un món significativament millor".

Els subnormals i els gitanos no estan subjectes a les lleis de la racionalitat deliberativa

Ni zombies ni comunistes ni polles. La gran amenaça social d'aquest país són els putos subnormals. No em refereixo a persones amb discapacitats mentals, no: em refereixo als putos subnormals de tota la vida. Dels que escupen al terra i llencen mocadors al terra tenint una paperera a dos metres. 

I per aquesta gent no hi ha campanya de valors que valgui, no estan disposats a ser els Oriols i els Joans i els Joseps de CiU -govern que un dia, per cert, s'acabarà ofegant en sa pròpia esperma si no para d'alimentar els catalans amb catalans; metàfora pillada, dolenta, però està pillada, oi?-, perquè normalment tenen noms més sonors, més gràfics, més espectaculars, més merdosos, com Jonathan, o Joshua, o Ainoa, o Putosubnormal, i no estan disposats a renunciar al seu nom, ni al caràcter infecte que impliquen tals noms, ni molt menys al piti en un tren (de renfe, ergo amb retard i a petar de gent) simplement perque això suposi un aparent perjudici pels què no volem renunciar al sempre sobrevalorat l'oxigen. La meva àvia en deia maleducats; jo en dic subnormals...

Incís. 

Això és també extensible a la comunitat d'etnicitat romaní. Als putos gitanos, vull dir. L'altre dia vaig veure com dos gitanets, una noia i un noi, d'entre 14 i 18, van ser pillats in fraganti fent un 2x1 a l'estació, aquella tradició tan seva de passar un, ni un més ni un menys, un cop el bitllet i passar tota la puta família darrera. Es van fer els tontos, "no saviamoh k'abia khe pasar doh veses er tiké", i els guàrdies, que al capdavall no estan culturalment gaire allunyats d'aquesta colla de ******, no els van col·locar la multa, només els van fer passar un altre cop el bitllet. Ahá. Alguns en diríen resolució pacífica de conflictes.

Final de l'incís.

... i amb aquesta gent no hi ha acord que valgui. 

I això em porta inevitablement a tirar merda sobre HABERMAS. 

Un tio que porto anys intentant entendre de què collons parla realment. 

Un tio que, el primer cop que el veus, és inevitable que et caguis de riure; vull dir, la seva cara, el seu nas trencat és la primera crítica que rep sempre a qualsevol plantejament que faci. 

 Exemple. Artícle del Dr. Reichmann a Social Review:

Crítica Primera a la TRC: eres feo de cojones.

La puta gràcia? Que és de l'Escola de Frankfurt... ha. ha.

No penso començar a discutir els plantejaments d'Habermas, això suposaria elevar injustificadament el perfil intel·lectual d'aquest blog. Però la qüestió és que quan haig d'estudiar les random-words d'aquest home (de forma majoritària a través d'articles d'altres autors, ell és un puto infumable) no puc evitar pensar: aquest tio només anava de la uni a casa i de casa a la uni. Monta unes teories explicatives perfectes de la realitat social. Tot té el seu lloc i el mecanisme, i a més el cabró ha trobat un lloc, no gaire gran, de 100x60, on encabir-hi esperança per l'espècie humana. I jo penso, "vine un dia a donar una volta en Renfe, Jurgie, i potser aleshores quan els putos gitanos t'hagin robat les ulleres i et deixin plorant sol a l'andana, aleshores potser tindràs ganes de posar aquests paios un al costat de l'altre i a esperar que vingui el tren (he oblidat dir que els gitanos estan en fila AMB EL CAP SOBRE LA VIA DEL TREN, potser?)". I serà aquest el moment en què diràs: a prendre pel cul el món i la filosofia, anem a matar, a beure i a follar.

PS. La Correcció Política, la mala puta, m'obliga a fer un últim apunt. Sí, sóc conscient de la correlació entre pobresa i fracàs escolar, entre la pobresa i la delinqüència, però com deia, no sóc ni racional ni deliberatiu.

PSS. És possible que s'hagi notat ja, però últimament vaig molt amb tren. Massa pel meu gust, tot i que un Kalashnikov podria alleujar-me els maldecaps.

Com diferenciar una pedra d'una polla (o viceversa)

En l'actual vida moderna, plena de disfuncions i desencantaments, la vida sexual i, especialment, la iniciació més purament mecànica d'aquesta, s'està convertint en quelcom boirosament desconegut i mític. Ficar el xurro entre les cames d'una pubilla s'està convertint en un quest propi de les novel·les de caballeries, on t'has de trencar el coll, la cama i la dignitat només per poder entrellucar una mica d'escot.

És per aquest motiu que potser sigui convenient repassar algunes nocions bàsiques com: què és una polla, i com la diferenciem d'una pedra?

Pedra o polla? Pregunta trampa, les dues són polles!

 

 

L'equació bàsica de la sexualitat humana és cony+polla=gustasu (i llurs variants homo/bi/trans/tri/hexa/sexuals). No jutjo necessari desenvolupar més l'enunciat, fins i tot els putos cignes saben de què va la cosa.

A continuació, algunes aclaracions per poder dirimir en cas de dubte les propietats pollenques o pedregoses d'un objecte:

1. Les pedres són, per naturalesa, dures. Les polles només a vegades.

2. Simptomàticament, les polles porten adjunt un home al final de l'escrot. 

3. Una polla sotmesa a llepades i xarrupades constants durant un període d'entre 30 segons i 30 minuts emetrà, inefablement, esperma.

4. La prova del ganivet, tot i que problemàtica en ocasions, resulta sempre definitiva: si surt sang i et maten a hòsties és una polla.

4. Les polles responen de manera més o menys positiva a estímuls visuals (un bon parell de mamelles dures, grosses i joves), auditius (vols que et mengi la polla?), olfactius (olor a cony humit) i tàctils (polla entre les nalgues) en general. Així doncs, senyores i senyoretes, el fet d'agafar un objecte entre les mans i que creixi desproporcionadament sense motiu aparent, és un signe inequívoc de la presència d'una polla (i no d'una pedra), i possiblement d'una polla que està molt ben disposada a visitar la vostra cova màgica dels secrets.

Esperem que aquestes puntual·litzacions siguin d'ajut per a les dones catalanes, en cas que pateixin amnèsia col·lectiva i s'hagin oblidat que les polles serveixen per FOLLAR.

Gènesi (i)

En Valero Sanmartí és un fill de puta. Un amargat prepotent asocial que viu en una o diverses coves, un gordo obés ballenato repugnant que podria sobreviure durant mil·lenis alimentant-se dels seus propis sacs de greix. És un pobre desgraciat que acabarà denunciat per injuries i difamació -a no ser que faci un ingrés de 50€ a Intermón Oxfam i s'afiliï al PSC. En Sanmartí és aquella capa de pols i merda que taca la sola de les sabates, és aquella marca que queda a la catifa després que el vostre gos s'hi pixi, és la suor de les nostres aixelles i és aquella ferum de pus amb què ens insulta la boca al llebar-nos.

Perquè en Valero Sanmartí és la criatura més falsa de Catalunya i part d'Espanya i França

 

Hi haurà qui es preguntarà (o no):

1. Per què aquests atacs gratuïts contra un pobre retrasat mental com en Valero?

Perquè s'ho mereix. La meva justícia és justa, i més encara si divideixo formalment el meu cervell en diverses assemblees populars per garantir la neutralitat de les decisions. Als que diguin que és per buscar fama els diré que no, però com que no em creuran els dic també que sí, jo responc que sí, que collons, perquè una cosa no exclou l'altre; ambdós són motius perfectament compatibles. Als que diguin que és perquè l'odio... doncs també, tot i més i visca la mare que ens va parir.

 

Què dius que vols que et faci, Valero? I sense popper?

2.  No t'espanta la fúria tremevunda del Vale?

Des del meu punt de vista, només poden passar dues coses: que aquest blog sigui sistemàticament ignorat (i això seria el més intel·ligent, i també el què a alguns els deixaria més tocat l'orgull), o que el fill de puta em dediqui un bon comentari on em rebenti, se'm pixi a la boca i després m'ovligui a suicidar-me; sé perfectament que no hi tinc res a fer, contra ell; després de tants anys de chupar pollas li ha quedat la llengua més esmolada del regne. Entre aquests dos extrems (que passi o que em mati) no hi ha res, no ho contemplo, perquè serien les opcions aburridas, i aleshores no em quedaria més remei que convertir aquest bloc de merda en un dietari de la vida sexual dels empordanesos, que és inexistent.

PERÒ l'hora del funcionalisme salvatge és arribada, i toca matar déus, profetes i seguidors. Perquè els més fills de puta són els seus lectors. Els més fills de puta sou vosaltres, anormals, ximpanzés semifachistes dels collons. I si sou usuaris del Racó hu sou el doble.

Perquè ens entenguem, en Valero Sanmartí va a cagar, apreta, apreta i deixa anar una bona merda. S'aixeca tremolant pel dolor rectal, i sense netejar-se el cul, introdueix les mans a la tassa -què dic les mans... el cap, fica el cap a la tassa i amb la puta boca recull una bona porció d'excrements. Aleshores va cap a l'ordinador, i escup al seu bloc tot el contingut bucal. I això és el que vosaltres llegiu i rieu.

Com que el fill de puta de'n Valero s'alimenta de bona literatura, bon cinema i bona cultura (o això diu i pensa ell), en general la seva merda és una merda cultureta, que no fa massa mala ulor. 

 Ui, mira, Beckett! Sé de què parla en Valero! Sento una increïble empatia intel·lectual! Sóc tan feliç!

Però no deixa de ser merda, me cagun jesús. Aixíns que feu el favor de prémer Ctrl+W, fills de puta, deixeu de llegir la seva puta merda, aquesta puta merda i continueu preparant els valstros plans de masturbació mundial. Sou escòria, zombies intel·lectuals (noti's la distinció amb intel·lectualoides, que són gent ben respectable) que li rieu les gràcies mentre ell us trenca les dents a cop de polla. Per això us dic, mateu-lo (seria preferible metafòricament, però també menys divertit) si en teniu la oportunitat. Mateu i continueu, i jo faré el mateix. Qui tingui orelles que entengui.