Els subnormals i els gitanos no estan subjectes a les lleis de la racionalitat deliberativa

Ni zombies ni comunistes ni polles. La gran amenaça social d'aquest país són els putos subnormals. No em refereixo a persones amb discapacitats mentals, no: em refereixo als putos subnormals de tota la vida. Dels que escupen al terra i llencen mocadors al terra tenint una paperera a dos metres. 

I per aquesta gent no hi ha campanya de valors que valgui, no estan disposats a ser els Oriols i els Joans i els Joseps de CiU -govern que un dia, per cert, s'acabarà ofegant en sa pròpia esperma si no para d'alimentar els catalans amb catalans; metàfora pillada, dolenta, però està pillada, oi?-, perquè normalment tenen noms més sonors, més gràfics, més espectaculars, més merdosos, com Jonathan, o Joshua, o Ainoa, o Putosubnormal, i no estan disposats a renunciar al seu nom, ni al caràcter infecte que impliquen tals noms, ni molt menys al piti en un tren (de renfe, ergo amb retard i a petar de gent) simplement perque això suposi un aparent perjudici pels què no volem renunciar al sempre sobrevalorat l'oxigen. La meva àvia en deia maleducats; jo en dic subnormals...

Incís. 

Això és també extensible a la comunitat d'etnicitat romaní. Als putos gitanos, vull dir. L'altre dia vaig veure com dos gitanets, una noia i un noi, d'entre 14 i 18, van ser pillats in fraganti fent un 2x1 a l'estació, aquella tradició tan seva de passar un, ni un més ni un menys, un cop el bitllet i passar tota la puta família darrera. Es van fer els tontos, "no saviamoh k'abia khe pasar doh veses er tiké", i els guàrdies, que al capdavall no estan culturalment gaire allunyats d'aquesta colla de ******, no els van col·locar la multa, només els van fer passar un altre cop el bitllet. Ahá. Alguns en diríen resolució pacífica de conflictes.

Final de l'incís.

... i amb aquesta gent no hi ha acord que valgui. 

I això em porta inevitablement a tirar merda sobre HABERMAS. 

Un tio que porto anys intentant entendre de què collons parla realment. 

Un tio que, el primer cop que el veus, és inevitable que et caguis de riure; vull dir, la seva cara, el seu nas trencat és la primera crítica que rep sempre a qualsevol plantejament que faci. 

 Exemple. Artícle del Dr. Reichmann a Social Review:

Crítica Primera a la TRC: eres feo de cojones.

La puta gràcia? Que és de l'Escola de Frankfurt... ha. ha.

No penso començar a discutir els plantejaments d'Habermas, això suposaria elevar injustificadament el perfil intel·lectual d'aquest blog. Però la qüestió és que quan haig d'estudiar les random-words d'aquest home (de forma majoritària a través d'articles d'altres autors, ell és un puto infumable) no puc evitar pensar: aquest tio només anava de la uni a casa i de casa a la uni. Monta unes teories explicatives perfectes de la realitat social. Tot té el seu lloc i el mecanisme, i a més el cabró ha trobat un lloc, no gaire gran, de 100x60, on encabir-hi esperança per l'espècie humana. I jo penso, "vine un dia a donar una volta en Renfe, Jurgie, i potser aleshores quan els putos gitanos t'hagin robat les ulleres i et deixin plorant sol a l'andana, aleshores potser tindràs ganes de posar aquests paios un al costat de l'altre i a esperar que vingui el tren (he oblidat dir que els gitanos estan en fila AMB EL CAP SOBRE LA VIA DEL TREN, potser?)". I serà aquest el moment en què diràs: a prendre pel cul el món i la filosofia, anem a matar, a beure i a follar.

PS. La Correcció Política, la mala puta, m'obliga a fer un últim apunt. Sí, sóc conscient de la correlació entre pobresa i fracàs escolar, entre la pobresa i la delinqüència, però com deia, no sóc ni racional ni deliberatiu.

PSS. És possible que s'hagi notat ja, però últimament vaig molt amb tren. Massa pel meu gust, tot i que un Kalashnikov podria alleujar-me els maldecaps.